REIVINDICACIONS
PLATAFORMA PER UN HABITATGE DIGNE
web: http://www.viviendadigna.org
email: catalunya[arroba]viviendadigna.org
“Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per a impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics.” Art. 47 de la Constitució Espanyola de 1978.
L'absència d'un mecanisme de control democràtic en el cas d'omissió de les disposicions contingudes en la Carta Magna, ha causat que els nostres successius governs en les seves diferents instàncies –nacional, autonòmic i local- s'hagin oblidat sistemàticament de buscar fórmules que garanteixin l'aplicació d'un article que recull un dret bàsic de tot ciutadà: l'accés a un habitatge digne. Aquesta deixadesa d'obligacions ha causat que:
- S'hagi produït una escalada desorbitada dels preus de l'habitatge enfront dels salaris en tot el territori nacional, entre 1987 i 2005 els preus de l'habitatge s'han incrementat més d'un 250%, mentre que els salaris tot just s'han incrementat per sobre de l'IPC. (1)
- Que l'accés a l'habitatge per part de certs sectors de la població s'hagi convertit en quelcom pràcticament impossible amb esforços mitjos de compra que en el cas dels joves, involucren en algunes comunitats prop del 90% del salari d'un jove i del 60% en el cas d'una parella jove, el que unit als també altíssims preus del lloguer, es tradueix en una molt baixa taxa d'emancipació a nivell nacional del 40% i en uns nivells preocupants d'endeutament familiar per a aquells que sí han aconseguit emancipar-se. (2)
- Proliferin els habitatges buits i secundàris que, en la majoria dels casos, són mantinguts així amb finalitats especulatives: A Espanya, segons l'últim cens de població i habitatges realitzat l'any 2001, hi ha 3.091.596 d’habitatges buits, als quals si en sumem els 3.351.300 d’habitatges secundaris, trobem un total de 6.442.896 d’habitatges que o bé no s'usen, o bé s'empren amb una intensitat reduïda. (3)
- S'hagi produït una dràstica reducció de la construcció d'habitatges de protecció pública, precisament en un moment de conjuntura tan difícil respecte a l'accés a l'habitatge: Si el 1980 es van construir 120.000 habitatges de protecció oficial en tot el territori nacional, l'any 2004 s'han construït només 55.640, el que no arriba a si més no un 7% del total d'habitatges construïts. L'escassa proporció d'habitatges de protecció oficial respecte a l'habitatge lliure, ha afavorit els focus d'exclusió social en els barris de menor poder adquisitiu. (4)
- S'hagi experimentat que el creixement de l'economia espanyola es recolzi en un recurs de dubtosa sostenibilitat com és la construcció i que s'hagi produït una atracció massiva de la inversió privada amb fins lucratives sobre un bé de primera necessitat com és l'habitatge. L'encariment derivat d'aquest increment de demanda ha provocat que a un ampli sector de la població, se li negui l'accés a aquest bé de primera necessitat i a altre gran sector, li suposi endeutaments per períodes de fins a 40 i 50 anys. Com a dades significatives, la construcció va contribuir el 2003 amb un 22% a l'augment de la riquesa nacional i la inversió estrangera en immobles espanyols creix cada any, mentre en la resta d'àrees disminueix, i ja suposa un 40,5% del total de la inversió estrangera directa en el nostre país. (5)
- Haig descendit la qualitat de vida de la majoria dels ciutadans en la majoria de les capitals i s'hagi permès que els barris cèntrics, amb infinitat d'habitatges buits, no tinguin un adequat relleu generacional que permeti seguir amortitzant instal·lacions i infraestructures. Mentre, l'obsessió per la construcció de nous barris en la perifèria ha provocat el col·lapse de les vies circulatòries i mitjans de transport en els desplaçaments diaris cap als llocs de treball, dificultats de mobilitat que també s'han vist agreujades per la concentració inexplicable d’enormes superfícies comercials en zones d'alt poder adquisitiu.
- S'hagi produït un balafiament de recursos naturals, com l'aigua o energia i un dany irreparable a espais de gran valor mediambiental, amb la construcció d'habitatges que la seva demanda només està sustentada per grups d'inversió que tenen com únic objectiu l'especulació i el benefici immediat fora de tota lògica productiva i desenvolupament sostenible.
- Escassesa d'inspecció i regulació d'un sector en el qual han augmentat significativament els abusos i delictes: economia submergida, defectes de construcció, infravivendes, contractes abusius, informació falsejada, societats 'fantasma', etc. Això ha dut a organismes com l'Agència Tributària a prendre mesures per a redoblar el control d'aquest tipus de negocis, però fins a la data, no s'han pres mesures concretes per tal de protegir els particulars davant del que és, en la majoria dels casos, el major esforç financer de les seves vides.
1) L'immediat i dràstic increment de la despesa pública en la construcció o posada en el mercat d'habitatge protegit, preferiblement de promoció pública i en ajudes directes al lloguer, de manera que es garanteixi l'accés a un habitatge digne a tots aquells ciutadans amb limitacions econòmiques que els impedeixin pagar-se-la sense una pèrdua significativa de la seva qualitat de vida.
2) Un enèrgic augment de la pressió fiscal i de forma exponencial en relació al nombre d'habitatges acumulats i temps de desocupació, per a totes aquelles persones físiques o jurídiques posseïdores d'habitatges secundaris i, sobretot, per als posseïdors d'habitatges buits.
3) La creació, per part de l'administració central, d'informes mensuals rigorosos, amplis i imparcials sobre l'evolució dels preus tant de l'habitatge lliure, com de l'habitatge usat i el sòl. S'ha de garantir també que els mitjans de comunicació públics facin referència expressa a aquestes dades en contrast als emesos per entitats privades. Així mateix, en les taxacions de nous habitatges, s'ha d'informar clarament dels costos derivats del preu del sòl i de la construcció.
4) La inclusió del cost de l'habitatge en règim de compra i lloguer en l'Índex de Preus de Consum, de manera que es tingui una mesura real de la inflació suportada per la ciutadania.
5) La creació d'una agència de control del frau immobiliari que sobre la base d'una Llei Integral de l'Habitatge, prevegi unes garanties mínimes en l'oferta immobiliària, bé sigui en obra nova o en habitatge usat. Aquesta agència també hauria de disposar d'un cos d'inspectors eficaç que acabi amb els abusos i el frau immobiliari sobre l'habitatge lliure o en règim de lloguer i, en el cas d'habitatges protegits, que realitzi un control estricte sobre els sobrepreus imposats pel promotor i l'ús que es fa de les mateixes per part dels adjudicataris, de forma que s'eviti a tota costa que aquests habitatges protegits tornin a engrossir l'oferta a preus de mercat.
6) La prohibició expressa de la subhasta com a mitjà d’adjudicació de sòl públic i de qualsevol altre mètode que fomenti el creixement artificial dels preus. També, l'establiment de sancions, transcorregut un període màxim, per a aquells sòls de titularitat privada catalogats com urbanitzables que es mantinguin sense edificar dintre dels nuclis urbans.
7) La participació en la gestió del sòl d'òrgans independents amb dret a veto que regulin racionalment les juntes de compensació i que eviti la creació o modificació de plans d'actuació urbanística que vagin en contra de l'interès general dels ciutadans a favor d'uns quants.
8) La supressió de traves administratives respecte a l’autoconstrucció d'habitatges i el foment del cooperativisme com a via alternativa per a la construcció d'habitatges.
9) El major control legal sobre impagaments d'arrendataris i l'establiment d'un règim fiscal especial per a arrendataris i arrendadors, que es tradueixi en desgravaments fiscals significatives per a tots aquells que triin el lloguer com via alternativa a la compra/venda.
10) L'establiment de criteris de sostenibilitat mediambiental i d'objectius socials concrets a l'hora d'elaborar els plans d'habitatge, de forma que l'habitatge de protecció oficial i les polítiques d'ordenació urbana deixin de ser un pegat per als problemes d'accés a l'habitatge, i es converteixin en una eina eficaç per a augmentar la qualitat de vida de tots els ciutadans i les ciutadanes, ara i en el futur.
11) Prohibició d'ús residencial per a aquelles infravivendas existents en el mercat, en venda o lloguer i la regularització d'aquells ‘lofts’ que compleixin unes condicions mínimes d'habitabilitat, de manera que es permeti la qualificació del seu ús com habitatge.
12) La creació d'un fons de compensació per a rescabalar de manera cautelar als afectats per retards, delictes o abusos immobiliaris, tot esperant que es depurin responsabilitats per via judicial i, si arriba el cas d'insolvència, fallida o desaparició de la societat responsable; l'assumpció final del deute.
13) L'establiment per llei d'un temps de tornada màxima dels préstecs hipotecaris de 15 anys i l'obligatorietat d'una assegurança hipotecària que presti cobertura davant situacions d'atur o malaltia greu.
14) La supressió progressiva i no retroactiva dels desgravaments fiscals per la compra d'habitatge de manera que s'acabi amb la injustícia social que suposa que persones que no poden accedir a un habitatge, estiguin pagant per via impositiva l'habitatge d'altres persones i es fomenti d'aquesta manera la compra enfront del lloguer.
Plataforma per un Habitatge Digne
Fonts:
(1) Institut Nacional d'Estadística, Ministeri de Treball, Ministeri de Foment, Institut de Crèdit Oficial, Fundación Encuentro.
(2) Consell de la Joventut d'Espanya, Banc d'Espanya.
(3) Institut Nacional d'Estadística.
(1) Institut Nacional d'Estadística, Ministeri de Treball, Ministeri de Foment, Institut de Crèdit Oficial, Fundación Encuentro.
(2) Consell de la Joventut d'Espanya, Banc d'Espanya.
(3) Institut Nacional d'Estadística.
(4) Jornadas sobre cooperativismo y vivienda - CONCOVI.
(5) La Caixa.
(5) La Caixa.
- De moment només es recolliran adhesions de Col·lectius, Associacions, etc. Més endavant llançarem una campanya de recollida de signatures per a adhesions de particulars.
- Les idees centrals entorn de les quals gira aquesta Plataforma ciutadana són:
- La lluita per eradicar totes les problemàtiques que afecten al mercat de l'habitatge i l'urbanisme des del punt de vista dels ciutadans afectats, amb una praxi basada en la recerca de l'objectivitat, l’apartidisme i la total mancança de filiació a cap ideologia concreta.
- La reivindicació pacífica dintre de la legalitat vigent.
- El tractament en segon pla d'altres problemes derivats o influents com poden ser la precarietat en l'ocupació, l'impacte mediambiental, aspectes econòmics del mercat immobiliari, etc.
- El no ànim de lucre.
Si us plau, abstenir-vos d'enviar l'adhesió en cas de no estar en acord amb aquests postulats.
- No s'acceptaran adhesions de col·lectius o organitzacions que defensin qualsevol tipus d'actituds antidemocràtiques o d'exclusió social, ja sigui en forma de violència, xenofòbia o qualsevol altre tipus.
- Per decisió del comite gestor de la Plataforma s'ha suspès la recollida d'adhesions de partits polítics.
© 2003-2012. Plataforma per un Habitatge Digne